Pages

dimarts, 15 abril de 2014

Fer un Pink Floyd

La música com a catalitzadora d'emocions és un concepte que no se li escapa a ningú. Tothom ha plorat amb l'Everybody Hurts de REM, tothom hem follat amb Marvin Gaye i tothom ha fumat un porro amb Bob Marley de fons.

Però què passa quan el teu camell de confiança és lluny i vols relaxar-te? La meva recomanació sense cap mena de dubte és Pink Floyd.

Collage amb les portades dels àlbums de Pink Floyd, si us hi fixeu bé podreu
veure més d'una que segur que ja heu vist amb anterioritat.

dimarts, 5 febrer de 2013

Vejam...

Aquí comença el procés creatiu d'un nou guió.
He de fer un curt i no tinc ni puta idea sobre què fer-ho. Let's go pluja daurada d'idees:

  • Se suposa que s'ha de gravar a un institut. L'institut està dividit en dos blocs, un amb 3 plantes i l'altre amb 5.
  • Es disposa d'estudis de ràdio, martingales de so (peus, cables, micros) i de dues aules amb aparells d'electrònica.
  • El conserge de l'institut és un paio força inquietant, té cara de no haver trencat mai un plat i fora del seu ambient se'l veu un home predisposat a ajudar al que faci falta. Diamant en brut, ha de sortir Si o Si.
  • No hi ha limit. Bé, potser fer una peli porno o snuff està prohibit però hi ha bastant marge de creativitat.
Dit això se'm passen pel cap diverses idees:
  • Homenatge a Guy Ritchie. Fer una peli rollo Snatch amb mafiosos, diferents punts de vista, etc. En aquesta trama ha de sortir Si o Si el sots-director de l'institut (l'Ortega). La idea de fer servir el conserge com a matón trenca-cames em fa venir trempera. Per desgràcia més d'un vol fer servir trames de sobres i robatoris i pot semblar massa còpia. Seria segona opció.
  • Zombies descartat, sortirà aquesta idea si o si i més val ser un pèl original. A més que últimament hi ha zombies fins i tot a la sopa. Suda suda.
  • Idea bona 1: Fer un rollo Goonies. Un grupet d'amics s'ajunten (cadascú més raret que l'anterior) i van a per un objectiu comú... aprovar examen de papelitos de C6, trobar la llista d'assistència de classe, buscar on es farà la següent classe, etc...
  • Idea bona 2: Cómo conocí a vuestro padre. La idea seria fer una història d'una noia que coneix a l'home de la seva vida a l'institut. El final cocomber ha d'estar si o si. I el conserge també. I l'Ortega també as a possible marit.
  • Idea bona 3: Fer un Romeo + Julieta. Dues bandes enemigues (So2C vs So2D, So vs Producció, etc...) s'enfronten però dos s'enamoren i bla bla bla.
Elements que m'agradaria que sortissin. Una màscara de cavall, disfresses boges que estiguin per allí amb total normalitat (un alumne vestit de pollastre, ficar humor absurd everywhere...), converses absurdes, etc. Si, La Hora Chanante hi té molt a veure amb això.

I això seria tot, ara només quedaria ordenar idees, fer-ho més atractiu i veure si tot tira endavant i té èxit a l'hora de fer el pitching i exposar-ho... Prayguem.


dissabte, 9 juliol de 2011

"Adrià, fot-li canya al micro"

Senyores i senyors... després d'un temps de por, dubtes i altres paranoies típiques que t'entren quan has de fer un gran pas a la teva vida he decidit tancar els ulls i matricular-me per a fer un grau superior de So. No sé com serà el camí i de fet no sé ben bé com serà el que hi hagi més tard, però aprendre més sobre el So era un neguit que tenia i que volia alimentar amb aquests estudis. No m'estendré gaire més, només em dedicaré a penjar una entrevista que li van fer al genial Victor Ollé, tècnic de so a Rac1, al fotolog del minoria absoluta (encara hi ha gent que faci servir un fotolog?).

Victor Ollé on fire!
Dentro vídeo!

divendres, 1 juliol de 2011

Google+ Specialist.

Cerques feina? Tens Google+? No busquis més!!

Vía @evika descobreixo que, aprofitant que Google+ comença a treure el cap entre el món informàtic, ja hi ha empreses que s'han afanyat a contractar entre les seves files a experts en aquest nou programari. Ep, hem dit experts?

dimarts, 17 maig de 2011

Episodes from Liberty City

Fa un bon grapat d'anys l'ésser humà vivia en petites coves entaforades enmig de la muntanya. Segurament dins de cada una hi viu una petita comunitat que ja sap quina pell calça el company del costat o quina és l'olor de pixum que fa la seva companya sentimental. Ells són feliços amb unes normes de convivència que tot i que no estan recollides a cap lloc creuen que són d'obligat compliment per a un benestar social entre tots els residents d'aquella petita comunitat. A aquesta família l'agruparem amb el nom dels 'López' per a no faltar a la memòria històrica de ningú.

Però vet aquí que a una altra cova hi vivia una família o comunitat anomenada, posem per casa, 'els incívics'. Els incívics surten de la cova un bon dia i hi interaccionen amb les altres families que fins aquell moment l'única preocupació que tenien era caçar pumes i trobar un lloc on cagar i que no faci gaire pudor. Els incívics creuen que tenen tot el dret del món a cagar dins de la cova o a guixar caçadors i panteres damunt de les pintures ancestrals que els López han anat decorant pels segles del segles per que com que sempre ho han fet a la seva cova ho veuen el més normal del món.

dimarts, 26 abril de 2011

Digue'm agosarat

Ara fa un parell de setmanes Andreu Buenafuente va fer una entrevista a González-Sinde al seu programa. Jo la veritat és que no sóc seguidor de la seva trajectòria televisivament parlant des que va fer aquella aturada a tv3 on li vaig “perdre la pista” però com tothom sap per Internet les notícies corren amb més velocitat que l’ Hepatitis B a una festa universitària americana i és gairebé impossible no haver-ne sentit a parlar. Va haver-hi moltes reaccions en contra via twitter, en alguns casos sota el meu punt de vista gens civilitzades, a les quals es deia que Buenafuente havia estat massa permissiu amb la Sinde. Buenafuente es deu sentir aclaparat amb tanta crítica i decideix tancar la paradeta durant uns dies.

Avui, aprofitant les vacances de setmana santa podem llegir al seu bloc un manifest en el qual dóna la seva versió del fenomen twitter implícitament però sota el meu punt de vista també en parla explícitament de tot el fet virtual social media com li solen dir.

dimarts, 19 abril de 2011

Km. 0

Temps era temps, a un país molt i molt llunyà vivia un vailet que, després d'un temps, es va decidir a tirar endavant una idea que ja anava de lluny que li rondava. Gràcies a la mordacitat dels escrits del senyor Monzó, el savoir faire de mimesacojea i la font inesgotable de merda que rebem al dia a dia reuneix tot el valor per a analitzar les coses sota un punt de vista més personal.

Què hi trobareu aquí? Doncs coses del meu dia a dia amb una mica d'actualitat pel mig. Això si, res que no hageu vist ja, no sóc cap guru en cap especialització ni sóc un analista que us farà veure coses noves... simplement diré les coses tal i com les veig sota el meu parer. A l'hora d'escriure has d'haver pensat què vols dir per tant fer aquesta anàlisis és el que busco, treure l'entrellat de com funciona el món i com m'esquitxa a mi. Potser algun dia us parlo d'un tema que us agradi, potser l'altre em ficareu a la llista d'spam del firewall del vostre router, no sé, ja s'anirà veient... el que jo tinc clar és que vull escriure i ho faré a la meva sense estar pendent de si tinc visites o no.

Benvinguts!