Pages

dimarts, 17 de maig de 2011

Episodes from Liberty City

Fa un bon grapat d'anys l'ésser humà vivia en petites coves entaforades enmig de la muntanya. Segurament dins de cada una hi viu una petita comunitat que ja sap quina pell calça el company del costat o quina és l'olor de pixum que fa la seva companya sentimental. Ells són feliços amb unes normes de convivència que tot i que no estan recollides a cap lloc creuen que són d'obligat compliment per a un benestar social entre tots els residents d'aquella petita comunitat. A aquesta família l'agruparem amb el nom dels 'López' per a no faltar a la memòria històrica de ningú.

Però vet aquí que a una altra cova hi vivia una família o comunitat anomenada, posem per casa, 'els incívics'. Els incívics surten de la cova un bon dia i hi interaccionen amb les altres families que fins aquell moment l'única preocupació que tenien era caçar pumes i trobar un lloc on cagar i que no faci gaire pudor. Els incívics creuen que tenen tot el dret del món a cagar dins de la cova o a guixar caçadors i panteres damunt de les pintures ancestrals que els López han anat decorant pels segles del segles per que com que sempre ho han fet a la seva cova ho veuen el més normal del món.

Els amos i senyors de la cova no saben què fer ja que els incívics tenen tot el dret del món a cagar on els hi roti i esperen que ells sols se n'adonin de que alguna cosa falla i que, és de calaix, que així estan perjudicant als altres i de retruc a ells mateixos. Però no contents amb això els incívics posen mala cara i es queixen de mala ventilació de la cova o de que la decoració és massa barroca. Els de la cova, fins als ous dels seus 'convidats' agafen quatre pedres i els hi rebenten el cap aprofitant que la policia encara no existeix.

Però implacablement el temps passa, l'home es civilitza i la societat arriba a un estat com ara la coneixem.

Avui a classe, fent una dinàmica sobre la gestió del temps trobem un grup força peculiar pels seus components amb les típiques desconnexions quan el tema del que es parla no acompanya a que es segueixi el fil de la classe.

De sobte, d'entre els matolls surt la viva imatge d'un incívic en forma de noia gafapasta que treu de la seva butxaca una BlackBerry i comença a comprovar correus, facebooks i twitters cada dos minuts de rellotge (comprovat). La Blackberry en aquest model destaca pel seu teclat físic complet i pel ràpid desgast de les tecles, fet que fa que a cada picada de tecla l'acompanyi un 'tac'peculiar. La gafapasta (perdoneu si ho faig servir com a malnom però no vull semblar groller amb altres insults que també mereix) bat tots els rècords de mecanografia i el tac tac arriba a nivells auditius insuportables per la repetició i tonalitat que adquireixen.

Després de 3 hores insuportables arriba la fi de la classe i el professor reparteix un test d'obligat compliment on s'ha d'avaluar entre d'altres temes la tasca realitzada pel professor en una escala de 0 a 10. La noia hi entafora un 3 i s'hi queda tan ample, marxant i deixant al professor d'inútil en amunt i fent que, sota el meu parer, perilli el seu lloc de feina ja que no ha sabut captar l'interès de tota la classe.

Deixant de banda que el professor tampoc ha sigut dels millors que he tingut la noia demostra un total incivisme pels altres que potser si que teniem un cert interès en aprendre però que per culpa de la pallassa aquesta, hem estat més pendents de si la terasseta del restaurant Bosco és molt més mona ara que han tret el pàrquing de motos o de si la Brume farà una paella al seu pis nou del Born. Fins ara no acabava d'entendre el grup de Facebook anomenat 'He quedado contigo, no con tu BlackBerry' però ara me'n començo a fer una idea.

Sincerament, si hi ha gent que no sap sortir de la seva cova i conviure amb els altres (o pel cas que ens ocupa, surt però amb la cova ficada al seu smartphone) que s'hi quedi a casa seva i s'hi cagui allà. Els altres estarem molt agraïts i de pas, respirarem millor.