Fa un bon grapat d'anys l'ésser humà vivia en petites coves entaforades enmig de la muntanya. Segurament dins de cada una hi viu una petita comunitat que ja sap quina pell calça el company del costat o quina és l'olor de pixum que fa la seva companya sentimental. Ells són feliços amb unes normes de convivència que tot i que no estan recollides a cap lloc creuen que són d'obligat compliment per a un benestar social entre tots els residents d'aquella petita comunitat. A aquesta família l'agruparem amb el nom dels 'López' per a no faltar a la memòria històrica de ningú.
Però vet aquí que a una altra cova hi vivia una família o comunitat anomenada, posem per casa, 'els incívics'. Els incívics surten de la cova un bon dia i hi interaccionen amb les altres families que fins aquell moment l'única preocupació que tenien era caçar pumes i trobar un lloc on cagar i que no faci gaire pudor. Els incívics creuen que tenen tot el dret del món a cagar dins de la cova o a guixar caçadors i panteres damunt de les pintures ancestrals que els López han anat decorant pels segles del segles per que com que sempre ho han fet a la seva cova ho veuen el més normal del món.
